Mala calma

Alegries que son caigudes,
tristors que son victòries,
il·lusions que derroten,
moments efímers que son mil vides.

Bordejant,
l’equilibri és instintiu.
En camí punxegut,
l’ull guia la passa.

En terra ferma,
la comoditat adorm.
Les agressions semblen carícies,
i l’amistat tòxica,
inofensius miratges.

Les alèrgies son filles de l’excés,
com un bulevar d’higiene.
Quan la calma s’assenta
i la tensió s’esfuma,
la constància s’agarrota,
l’entorn espiritós intoxica
a les ànimes dèbils
i el boc salta.