Llenguatge i consciència H.

El Humphrey (gat que a l’hivern viu a casa meva i a l’estiu a la seva bioregió) no té consciència de sí mateix, quan es mira al mirall no es reconeix. Existeix i pensa, però en el seu llenguatge intern no hi ha ni primera, ni segona ni tercera persona. És alló que pensa i tot lo altre, amb lo qual el seu llenguatge és unidireccional, lo que el seu cap processa i tot lo extern, siguin dos, ells o tu. En el seu raonament pot calcular futurs i possibilitats, però és sincer ja que no es capaç de mentir, conscient e inconscient van a la par. El seu estímul-resposta és bàsic: quan té gana és simpàtic i carinyòs i quan està tip i no et necessita, està més esquerp.

No hi ha retòrica ni paraules. Hi ha llenguatge bàsic i també objectes, idees i igual conceptes. I només una interpretació possible: la seva.  Pot tenir empatia degut a la seva experiència, però no concep que hi pugui haver un altre punt de vista ni interpretació exterior.

Diferencia entre estic i sòc? Penso doncs existeixo? No. Pensa però no té consciència d’existència. Igual que un recent nascut? Està en un nivell de consciència de la gènesi d’evolució d’un humà? La seva evolució dels últims 10.000 anys ha estat basat en la condició de semi-paràsit dels humans?

Seria tot un repte intentar plasmar amb paraules el seu llenguatge: formes i persones verbals, conceptes, objectes, emocions…

Deja un comentario