L’aixolet

Què acompanyarà al meu cos durant aquest procés vital?

El cultiu artístic i creatiu de la meva ment, plantant les llavors del propi coneixement i adaptant-me a la complexitat de l’entorn.

Regades amb dosis equilibrades de caràcter, respecte i empatia.

Cavades per l’aixolet amb delicadesa, em permetran descrostar la terra que em protegeix i em dóna l’aliment.

En el procés de creixement, els sol i les ànimes, la calor i les torpeses, les genialitats i la pluja, em permetran disfrutar i compadir de la varietat de planta que m’ha tocat ser, de la sort d’haver naixut i la possibilitat de polinitzar, d’haver servit per que alguna ànima s’hagi alimentat i d’haver estimat.

I quant arriba la boira, mirar sense veure-hi, sec per la falta de Sol, no tenir cap més expectativa que fusionar-te amb els elements i deixar que la materia es transformi.

Deja un comentario