El tigre i la cabra

El tigre i la cabra

Hola, vols jugar amb mi? – Li va dir el tigre a la cabra.
D’entrada la cabra es va trobar una mica confosa i cauta.
No sé, és un animal molt més gran i fort que jo, però que coi, i tant, em fa molta ilusió jugar-hi – va pensar la cabra.

El tigre era llest, bell, altiu, amb caràcter, bregat en mil batalles i curiós -coneixia i volia conèixer- i trobava en la cabra un animalet interessant. La cabra tenia el seu encant; era honesta, sensible, mediocrament sàvia, agradable -tant de físic com de tracte-, un al seu costat s’hi sentia còmode i a l’igual que el tigre, tenia la seva manera d’interpretar la vida, pero des d’enfocs diferents. I van congeniar. Van passar uns dies compartint jocs i converses; el tigre li ensenyava com vivia les aventures a la selva i la cabra li explicava vivències del seu món més domesticat. Jugaven, encara que el tigre era prudent i vigilava ja que amb les seves urpes i queixals tant forts podia fer mal a la cabra, la qual anava amb molt de compte ja que estava acostumada a jugar amb un animal tant fort. La cabra se sentia molt arropada i agraïa la sensibilitat del tigre. Van ser unes trobades molt divertides i enriquidores, van aprendre a mostrar-se l’un a l’altre tal com eren i disfrutaven de jocs i emocions molt agradables.

Però poc a poc, els instints de l’un i de l’altre van començar a xocar. El tigre necessitava jugar amb més força, era la seva naturalesa. I s’avorria; necessitava deixar anar la seva força per aplacar els seus instints. Ella ho trobava lícit, ho acceptava.
Algun cop també vull jugar amb animals de la meva mida – Li va dir el tigre al principi de conèixer-se.
Jo mentre podem jugar una mica i puguem compartir estones agradables, ja em va bé, m’afalaga molt poder compartir el teu món i entenc que has de donar aire als teus instints. Però si veig que jugant m’he de ferir, hauré d’evitar-ho. És pur instint de supervivència. – Li va dir la cabra, cauta.

Però els moments dolços minvaven. El tigre es sentia més a gust amb els animals de la seva mida. Ja no pensava en compartir amb ella i les converses acabaven més brusques. I fins i tot li deia alguna mentida, cosa que la cabra no trobava pas necessària. I la cabra, empàtica, notava una sensació d’intrusisme. I va veure que, ni que jugar, conversar, compartir les vivències i entrar en la vida d’un tigre podia ser molt gratificant i li podia donar moments plaents, aquell lloc li semblava cada cop menys íntim i càlid. I van deixar de jugar: ningú va fer res per evitar-ho.- És valent i honest sortir de la zona de confort per conèixer i crèixer, pero temerari i contraproduent si en l’altra zona et sents més dèbil i veus que no podràs donar mai lo millor de tu mateix – reflexionava la cabra.

I, en aquells moments, els dos es van trobar al seu lloc.

Fotografia:
I la cabra no va ser menjada

Deja un comentario