Archivo de la categoría: Sin categoría

Ara paraules

De cop es va adonar que els seus resultats eren molt similars a les solucions aportades pels altres professionals contemporanis. La seva percepció, en aquell més objectiva, va veure que el seu treball perdeia creativitat propocionalment a la pèrdua de subjectivitat. Aquells anys d’aprenentatge col·lectiu van possibilitar uns resultats molt tècnics i funcionals, però aquest afany d’optimització encarat a resultats van minvar la seva capacitat de sorprendre, de crear conceptes i idees originals. Recordava que quan treballava de manera individual aquest marge per l’equivocació degut a la falta de correcions per part de l’equip es transformava en solucions molt millorables, però personals, fresques, intuïtives i per què no genials.

Si vulguessim fer l’obra pictòrica perfecta, ho aconseguiríem juntant “Las Meninas”, “El Grito”, “Els Girasols” i “Composició en vermell, groc, blau i negre”? O els quadres dels pintors que més admirem? Rotundament no. Si demanes a mil persones dibuixar un arbre de metre per metre, qualsevol persona el dibuixarà diferent. Cada persona té unes inquietuds, una percepció del món i una manera d’expressar-ho totalment personal i rarament intransferible. I si arribessim a juntar les expressions pictòriques de Dalí, Mondrian i Van Gogh el resultat no tindria cap meva de coherència visual; seria com un frankenstein pictòric. Aplicat al món artístic aquesta concepció personal de la creativitat resulta totalment evident.

Quan aquesta creativitat està supeditada a la funcionalitat, el factor perceptiu i d’expressió personal no és tan important, però permet arribar a resultats originals, no basats únicament amb un resultat òptim tècnicament. Un brainstorming genera una gran quantitat d’idees, però mai aconseguirà un resultat fruit de la concentració, del fluir personal, del procés gairebé inconscient d’un aquí i ara personal. La intuïcio és la maduració d’unes idees gestades pel conscient i l’inconscient, que finalment es troben en el procés de racionalització, però la seva aparició és molt capritxosa i molt rarament apareixerà en un ambient de tertúlia; l’ego domina i necessita demostrar. A partir d’aquest concepte creatiu generat personalment sí que podem buscar la funcionalitat tècnica, però fer-ho al revés normalment no genera un resultat tan autèntic.

Recordant aquells temps d’iniciació en la seva professió, quan l’aprenentatge coincidia amb la innocència en el coneixement del medi, va entendre que amb les exigències laborals actuals, l’originalitat i la creativitat eren un suport als resultats numèrics -beneficis pel client i poc marge creatiu degut als projectes de tercera que desarrollava- va decidir volcar aquestes inquietuds creatives en l’escriptura, en transmetre-les des d’un enfoc més conceptual. I confiava que la seva ment li permetria l’expressió plàstica i visual quan no depengués dels resultats professionals.

Mala calma

Alegries que son caigudes,
tristors que son victòries,
il·lusions que derroten,
moments efímers que son mil vides.

Bordejant,
l’equilibri és instintiu.
En camí punxegut,
l’ull guia la passa.

En terra ferma,
la comoditat adorm.
Les agressions semblen carícies,
i l’amistat tòxica,
inofensius miratges.

Les alèrgies son filles de l’excés,
com un bulevar d’higiene.
Quan la calma s’assenta
i la tensió s’esfuma,
la constància s’agarrota,
l’entorn espiritós intoxica
a les ànimes dèbils
i el boc salta.

Vehemencia

Si vols algo, ves a por ello. No val lamentar-se de que no ho tens i no fer res per aconseguir-ho.

I si trobes excuses o creus que no ho pots aconseguir, decideix que no ho vols i elimina-n’hi qualsevol valor. No cal lamentar-se i penedir-se.