Archivo de la categoría: Poesia

Sens

Alló que em fa vulnerable:
l’atracció del voler,
el destí sense camí,
mil amics immediats, impacients,
una amiga desinteresada,
l’amor racional,
els miralls del plasma,
el soroll perseverant de l’ego,
l’olor daurat i blanc.
I un gos trist.

Lo altre me fa inmune:
aquell caloret d’hivern,
els rajos dèbils quan el sol s’amaga,
l’olor de tardor,
la melodia del vent,
el murmuri del silenci,
un moment que no hi soc,
un peu davant de l’altre,
un somni gratificant,
una visió cega, desconeguda.

Lo que m’entristeix,
però esperona el meu creixement:
la seva actitud comprensiva i generosa,
l’expressió calmada,
com l’espai l’invita a expressar-se,
com el seu cos desfila elegant,
com un rostre em fa sentir ple.
El pessigolleig d’una carícia somiada
que desenfunda l’alè: una dosis d’eternitat.
Anhelo fos normalitat…
davant un mur invisible.

Lo que me permet viure:
l’aire que respiro.
L’aire que m’acarícia la pell
sentat al meu mirall al cel,
permanent i fugaç,
omnipresent i intangible,
dolç i valent,
me demostra que estic viu.

L’arbre

L’atzar tria el gra.
Surt el brot i suspira la tija,
balancejant-te amb l’aire,
excitat per l’aigua,
solejat per l’amor.
Infantil; adolescent i dubitatiu,
de puntetes divises
però no et mantens ferm.

L’entorn pot ser hostil;
les arrels careixen de solidesa,
el creixement desequilibra,
la vegetació ombreja
i un penjat t’esberla.
Però la sàvia et va nutrint.

A trompicons però tenaç,
vas cercant l’espai, el motiu.
La foscor va quedant darrera,
descobreixes tonalitats,
sents la melodia del vent,
intueixes olors.
Vigorós,
cicatrices la ferida,
et contemples,
sents la teva armonia,
colors i matisos,
sents que la flor muta.

El temps et recolza:
la flor és fruit,
de la forma a l’esperit,
d’estètica a sentit.
Prou desfilada de capolls!

Abans utòpica dolçor dels fruits.
L’orgull et regala armonia,
de les entranyes brota agraïment,
i quan ja et sents creador,
anheles compondre,
cada sol i cada lluna.

La llavor ja és arbre;
Ha rebut; rebrà.
Ha donat; donarà.

Mala calma

Alegries que son caigudes,
tristors que son victòries,
il·lusions que derroten,
moments efímers que son mil vides.

Bordejant,
l’equilibri és instintiu.
En camí punxegut,
l’ull guia la passa.

En terra ferma,
la comoditat adorm.
Les agressions semblen carícies,
i l’amistat tòxica,
inofensius miratges.

Les alèrgies son filles de l’excés,
com un bulevar d’higiene.
Quan la calma s’assenta
i la tensió s’esfuma,
la constància s’agarrota,
l’entorn espiritós intoxica
a les ànimes dèbils
i el boc salta.

El bosc gris

Una drecera per una selva de tempestes,
un éxtasi que no recordes; únicament el vius.
Després una agradable foscor diurna.

Cansat de saturats, negres i brillants.
La nit, blanca i líquida,
t’aprecia mentres patrulles.
Gestos i distàncies, moreres i suors,
complicitats desencadenades.

Quan sents el teu cos prou moll
cerques la complicitat del Sol,
ans l’escalfor bull com un desert.

Després de l’oasis,
et refugies en l’estepa frondosa,
en el bosc gris.
Intueixes la llum
que les fulles no et deixen veure,
el reflex és lluminós a terra
però desconeixes l’angle.

Desvaguerós, l’espessor t’obrirà pas
per referescar-te amb la plàcida pluja,
amb l’aire que dansa amb el burrissol,
amb la calentoreta que reconforta l’ànima.

I compensarà la vella violència dels tornados,
que es tornaven apàtica devastació.
Es respectaran les templades estacions
convertin-se en pausada gaia.

El bosc gris ofereix l’entorn;
aigua i vent, boira i escalfor.

Mentrestant, t’esperen els colors.

Bendita ignorancia

De la categoria “Bendita Ignorancia” del bloc:

La meva ment es mou per sensacions i intuicions; no disposo de coneixements massa racionals. També depén de l’estat emocional del moment que ho escric.
Passat un temps possiblement interpreti diferent aquests temes.
Així ho espero: anar aprenent.

Lectures

Ànima, Wadji Mouawad
La insuportable lleugeresa de l’ésser, Milan Kundera
Introitus Lapidis, Jim Dodge
El llop estepari, Hermann Hesse
Todo cuanto amé, Siri Hustvedt
Viejo muere el cisne, Aldous Huxley
Crim i càstig, Fiodor M. Dostoievski
1Q84, Haruki Murakami
1984, George Orwell
El jilguero, Donna Tartt
Memòries del subsòl, Fiodor M. Dostoievski
Galveston, Nick Pizzolato
Ébano, Richard Kapuscinski
Així parlà Zaratrusta, Friedrich Nietzsche
El gran diseño, Stephen Hawking
Antologia de contes, Davifd Foster Wallace
Jo confesso, Jaume Cabré
Contrapunto, Aldous Hauxley
Ciego en Gaza, Aldous Huxley
El Aleph, Jorge Luis Borges
Tòquio Blues, Haruki Murakami
Demian, Hermann Hesse
Un món feliç, Aldous Huxley
Mono y esencia, Aldous Huxley
Siddharta, Hermann Hesse
Pregúntale al polvo, John Fante
La conjura de los necios, J.K. Toole
Fouché, retrato de un político, Stefan Zweig
El profeta, Gibran Khalil Gibran
El món d’ahir, Stefan Zweig
Fut, Jim Dodge
El poder del perro, Don Wislow
Tombuctú, Paul Auster
Justine, Lawrence Durrell
Balthazar, Lawrence Durrell
L’estrany, Albert Camus
El petit príncep, Antoine de Saint-Exupery
Momentos estelares de la humanidad, Stefan Zweig
Éramos unos niños, Patti Smith
El guardian entre el centeno, J.D. Salinger
Quaranta nits amb Montaigne, Antoine Compagnon
El caçador d’estels, Khaled Hosseini
El secreto, Donna Tartt
Victus, Albert Sanchez Piñol
La verdad sobre el caso Harry Quebert, Joel Dicker
El Palau de la lluna, Paul Auster
Wilt, Tom Sharpe
Bullet Park, John Chever
Principes de Maine, Reyes de Nueva Inglaterra, John Irving
El libro de las ilusiones, Paul Auster
Puresa, Johnathan Franzen
El Cadillac de Big Booper, Jim Dodge
Las puertas de la percepción – Cielo e infierno, Aldous Huxley
Cosas que los nietos deberían saber, Mark Oliver Everett
Jazz, Toni Morrison
Malone muere, Samuel Becket
El lleopard, Jo Nesbo
El libro de los Baltimore, Joel Dicker
Los años de pregrinación del chico sin color, Haruki Murakami
El impostor, Cercas
The Century (trilogia), Ken Follet
Millenium (trilogia), Steig Larsson
Cien años de soledad, Gabriel García Márquez
La aventura del tocador de señoras, Eduardo Mendoza
Pandora al Congo, Albert Sanchez Piño
Pastoral Americana, Philip Roth
Principes de Maine, Reyes de Nueva Inglaterra, John Irving
Recuerdos, sueños, pensamientos, C.G. Jung
Tarde, mal y nunca, Carlos Zanón
La verdad y otras mentiras, Sascha Arango
Si mi biblioteca ardiera esta noche, Aldous Huxley
El tango de la Guardia Vieja, Arturo Perez-Reverte
El Aleph, Paulho Coelho
Novela d’escacs, Stefan Zweig
Deja de ser tu, Joe Dispenza
El caso Sankara, Antonio Lozano
Leviathan, Paul Auster
La mano izquierda de la oscuridad, Ursula K. Le Guin
A sangre fría, Truman Capote
La pell freda, Albert Sanchez Piñol
Mecanoscrit de segon origen, Manuel de Pedrolo
Ilusionistas, Noam Chomsky
El lladre de cervells, Pere Estupinyà
Butcher’s Crossing, John Williams
Los pilares de la tierra, Ken Follet
El extranjero, Albert Camus
Zygmunt Miliszewski, El caso Telak
Steve Jobs, Walter Isaacson
Tao te Ching – Lao Tzu, Stephen Mitchell
Rojo y negro, Stendhal
Gog, Giovanni Papini
Jo ho veig així… de moment, Jordi Besora Palou
Sapiens, Yuval Noah Harari
Les incerteses, Jaume Cabré
El nom de la rosa, Umberto Eco
Que se levanten los muertos, Fred Vargas
Blitz, David Trueba

Uno aprende

Después de un tiempo,
uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una mano
y encadenar un alma,
y uno aprende que el amor
no significa acostarse
y una compañía no significa seguridad
y uno empieza a aprender.
Que los besos no son contratos y los regalos no son promesas
y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos

y uno aprende a construir
todos sus caminos en el hoy,
porque el terreno de mañana
es demasiado inseguro para planes…
y los futuros tienen una forma de
caerse en la mitad.
Y después de un tiempo
uno aprende que si es demasiado,
hasta el calorcito del sol quema.
Así que uno planta su propio jardín
y decora su propia alma, en lugar
de esperar a que alguien le traiga flores.

Y uno aprende que realmente puede aguantar,
que uno realmente es fuerte,
que uno realmente vale,
y uno aprende y aprende…
y con cada día uno aprende.

Jorge Luis Borges

Torbellino d’emocions desorientades,
rehab i cel·la.
Desapretada, claustrofòbica,
no vol murs,
ni mentals ni de filferro espinós
desitjosa de sensacions opiàces,
ionqui de desinhibicions mentals.

Nena dolça de pèl ondulat,
caràcter indòmit.
Molt carrer, molta lluna,
la confusió obre el teló.

Arrels,
no empelta,
una rama es trenca.

Entrepussant en una pedra
ja saborejada en el seu origen.
Imans que es repelen,
la forjadora de l’adulta,
una a cada cadira.

Descalça,
patinant pel gel,
amb la bufanda al coll.
Butxaques amb abraços.

No cal mirar l’horitzó
per trobar el camí.
El trobaràs tancant els ulls
i sentint.

Sent!

Deambulant

De cap contra la cabra,
la immediatesa de la montanya.
L’equilibri és un cargol,
un cargol de casa nostra.

Existir. No viure. No sentir.
Una brúixola desimantada
deambulant sense direcció.

Les emocions son un núvol tropical,
xorreguen violentament i desapareixen,
sense fer brotar fulles i fruits.
El seu efecte és residual,
es cola directament a l’estòmac.

Combinacions inconnexes
que no coneixen causalitats,
desaprendre dels encerts
i el sentit descomú somriu.