Vincles

Qualsevol sistema polític és bo si les persones que el dirigeixen son honestes: un dictador sensat i bo pot governar una comunitat millor que una democràcia amb dirigents corruptes. Un tiet meu diu que el millor sistema polític seria un de dictatorial en el qual al final del mandat el poble pugués triar decapitar al dictador si no ha fet la feina bé. Possiblement seria més eficaç que un sistema on la democràcia està controlada per una èlit que controla tots els poders -judicial, executiu i legislatiu- i els utilitza com si fossin titelles amb la connivència dels mitjans d’informació, que a la vegada depenent dels diners d’aquests poders fàctics. Amb aquestes idees senzillament volia introduir la meva opinió sobre la gestió de les empreses o projectes personals, concretament de les avantatges i inconvenients de “governar” amb socis o sense.

És molt difícil que vàries persones puguin coincidir totalment en la manera de portar una empresa, però si son mínimament sensats, honestos i inteligents, poden lluitar per un objectiu comú i adaptar-se a les circumstàmcies. Però quan les prioritats vitals, les aspiracions i les escales de valors disten molt en cadascun dels socis, és difícil crear un espai i unes normes on estar-hi tots còmodes. No crec que s’hagi de treballar per viure ni viure per treballar, si no que l’ideal seria convertir-ho en una activitat en la qual desarrollar inquietuts, experiències i coneixements amb els quals desarrolles les teves capacitats, amb esforç, però sense obligació. Però tambè entenc que aquesta situació és utòpica per la majoria. Si ets assalariat o jefe, acates o manes; així de fàcil. Però si ets quatre persones amb la mateixa capacitat de desició, has de tenir molta sintonia per a poder crear un marc on tothom es senti còmode segons la seva disponibilitat. Si l’empresa va sobrada econòmicament, les solucions a diferents prioritats vitals son solucionables, però si la situació productiva no és prou bona, les diferents aspiracions vitals poden entrar en conflicte. Un pot pensar que si no es produeix prou per falta d’hores de feina, lo millor és treballar més per poder ingressar més; altres poden pensar que la vida fora de la feina és més important que la laboral. Un pot pensar que un esforç puntual pot tornar a engrassar l’engranatge. Un pot estar influenciat pel seu entorn, on la capacitat de treball és més important que el marketing i la visió a llarg plaç. Un possiblement té una visió molt més curtplacista de la vida.

Es poden crear vincles un dia. Amb altres persones. Per gestionar i treballar conjuntament. I les persones canvien les necessitats i conceptes vitals. I aquell vincle, llavors ja molt divergent en concepte, continua. Llavors, si s’adapta al vincle, pot entrar en conflicte amb ell mateix. I ha de triar, altruisme o egoisme – al final son diferent cara de la mateixa moneda, els defectes son les sombres de les virtuts, indisolubles-. I per altres circumstàncies, o les mateixes, pots crear altres vincles. I tornar a entrar en conflicte. Amb un mateix. O amb el vincle. I pot ser un bucle de problemes, soluciones, vincles i conflictes.

Igual que el govern, un triarà si vol una democràcia, amb vincles i conflictes, però amb visions conjuntes i ambicioses. O tria l’opció personalista i hedonista. La democràcia, la societat conjunta, és l’adaptació al medi i al futur. El camí d’un mateix, més arriscat i solitari, zen, aquí i ara amb inquietuts totalment personals, sense marqueting, llargplacista, cec de demà i amb el futur més incert.

Deja un comentario